Reflexions del Trek Torres del Paine

Quan camines tantes hores per la muntanya tens molt de temps per pensar. Moltes vegades només penses en les pedres del camí i t'animés per seguir caminant, altres cantes cançons al cap o penses en la família i amics. Però de tant en tant et venen petites revelacios i volia compartir-ne algunes amb vosaltres. 

La motxilla: quan camines moltes hores amb una motxilla a l'esquena que pesa uns 8kg la maleïxes bastant. Veus gent que porta motxilles molt més petites o camina més ràpid que tu i comences a preguntar-te, de tot el que porto allà dins, hi ha alguna cosa que pugui prescindir? Són ganes de carregar pes de més amb coses pel "per si de cas". Jo duia un mini llibre per llegir a les nits, el més primet que tenia per no carregar més pes del compte, i duia el mínim de roba possible (no duia ni pijama ni sabó, però si una tovallola que vaig fer servir poc). De tot el menjar que duia em van sobrar 2 galetes i cacauets. Però be tornem a la metàfora, em va venir al cap el que ens van dir un dia al principi de la classe de yoga: que deixéssim la motxilla que tots portem a sobre a fora de la classe. Aquella motxilla amb les nostres preocupacions i estressos del dia a dia. Llavors em vaig començar a preguntar quantes de les preocupacions que duia a la meva motxilla del dia a dia podia prescindir, quines son les coses que haig de dur a sobre i quines altres son pes innecessari. Si algunes d'elles poder son petites i duis bueno tampoc fan nosa, però tot suma. Si analitzem la nostra motxilla i trèiem aquelles coses que no valen la pena caminarem molt més lleugers i feliços pels camins de la vida.

Viatjar sola: Molta gent quan li deia que marxava sola em deia, però no et fa por? No et trobaràs molt sola? No negaré que hi ha dies que trobes a faltar la família i els amics, un somriure o una abraçada de complicitat. I quan portes molts dies en un lloc amb una certa gent i et toca canvia penses bua i si no trobo ningú, i si m'aborreixo o em surt la vena autista? Però pel camí coneixes a molta gent diferent de qui pots aprendre molt. El mateix que en aquest treck on hi ha molta gent que abans de marxar busca un company de viatge per compartir gastos o repartir el pes de la motxilla. Jo vaig decidir fer-ho sola pq sabia que igualment coneixeria gent. És un parc natural on entren més de 300 persones al dia i més de la meitat fan el mateix camí que tu en una direcció o en l'altre així que et creues amb un munt de gent i acabes parlant amb una persona o altre. La MariaJosé m'havia dit que havia tingut molta sort al treck pq s'havia trobat amb gent molt maca. Jo li vaig dir que creia que sempre era així, pq sempre acabes connectant amb gent que és com tu. Jo tinc la teoria que tots/es emetem vibracions, la nostra energia vital, i quan ens creuem amb algú aquestes energies vibren i entren en ressonància o es repelen. Per això notem bona sintonia amb algunes persones i mala o no tant bona amb d'altres. Si que és cert que a la feia o en certs grups et pots trobar amb gent on les teves vibracions no acabin de sincronitzar-se i has de adaptar-te. Però quan viatges i no tens obligacions amb ningú acabes connectant amb gent com tu, i per això tot és tant meravellos.

Disfrutar del camí i no limitar-te a la meta final: Quan viatges o fas una excursió per la muntanya, et planteges certs objectius (molt necessaris) pq son els que ens fan seguim caminant. A vegades per falta de temps no ho podem veure-hi tot i has d'escollir agafar un camí o un altre. Altres el clima no acompanya i quan arribes a un mirador no veus res, i et quedes sense aquella foto per ensenyar als amics. Però tot i la rabia que això pugui fer en aquell moment, després d'haver volat moltes hores i recorregut més de mil kilòmetres, no ens hem d'oblidar del camí. De lo be que ens ho hem passat caminant, de lo molt que em apres i de tota la gent fantàstica que hem conegut pel camí. Si aprenem a valorar més el camí que fem que l'objectiu final desfruitarem molt més de les coses. A més sempre hi ha objectius que s'assoleixen i dels quals pots estar super orgullós. No et fixis només en les derrotes, aprèn d'elles, i sabrejar al màxim les victòries.