Day 14 - Chiloé vistia a Castro i Ancud

Avui m'ha tocar despedir-me de les meves noves amigues amaricanes, Nanci Rose i Amanda. Han estat unes bones compis de viatge i m'hanacollit molt be, i jo els he fet de taxista amb el cotxe (combinació perfecte). Elles ara van cap a Cucao a fer un trek pel Park Nacional de Cucao, i jo abandono demà la illa camí de Argentina.

Ens em llevat ambla calma i em anat cap a Castro (la capital) i allà em visitat l'esglesia de Castro (una més a la llista de patrimoni de la humanitat) i els famosos Palafitos. Unes casetes a sobre d'unes bigues de fusta, per front a les pujades de les mareas. Tot plegat moolt maco i romàntic. A mitja tarda ens hem despedit i jo he tornat a Ancud, on he visitat la ciutat (a la plaça de armas tenen futbolins de gratis per tothom).

He de dir que Chiloé m'ha encantat i em quedo amb ganes de veure més. La gent és molt amable i no te cap problema en ajudar-te. A més els Chilotes no es consideren Xilens, van ser els ultims en ser conquerits pels españols i els ultims en incorporar-se a Xile un cop aquesta es va independitzar d'Espanya. Hi ha tota una mitologia de bruixes, nans i sera mitològics a la illa, que la fa molt màgica. Diuen que pots trobar de tot, Sol, pluja, mar, muntanya, vent, calma, diuen que en un dia pots tenir les 4 estacions. Jo aquets dies només he tingut Sol i mes Sol. 

A la illa és respira una màgia especial, es respira una pau que es contagia. Jo crec que aquí un pot reconectar amb la vida i amb un mateix. Si més no jo ho he fet. Haig de marxar però se que hi tornaré, per explorar els diferents racons de l'illa.

Esglèsia de Castro

Interior de l'esglèsia de Castro

Castro

Palafitos de Castro

Marea baixa

Walking