Ari i la Motxilla (Backpacking Ari): Day 25 - El Chaltén (Laguna Torre y otros senderos)

Segons les previsions que hem van donar ahir avui també havia de ser un dia gris i enovulat. Però aquí al Chaltén el temps és ben imprevissible i acabem tenint un dia d'alló més bonic amb Sol, poc vent i una temperatura ideal per caminar.

Començo a caminar sobre les 10:00 direcció Laguna Torre (llac a la base de Cerro Torre, una altre de les muntanyes mítiques del Chaltén). Son uns 9km de caminada sense massa pendent, i cap allà el kilòmetre 3 ja veiem al Cerro Torre i un parell de pics més, en mig del verd sobrassalten els 3 o 4 pics blancs. Son impresionants!!! El cami entre i surt del bosc i de tant en tant et delaita amb les muntanyes nevades, cada cop més grans a mida que ens acostem. Pel camí hi ha molta gent, families, parelles colles d'amics/es i algun que altre lonely treker com jo. Després de unes 2h caminant arribo a Laguna Torre, i allà em rep el llac a la base de la muntanya gelada i un munt de gent que també a pujant i admira el llac i la muntanya mentre recupera forces per la tornada.

Com que encara és d'hora i fa bon temps decideixo anar a buscar el sendero de Laguna Madre e Hija que em portara a dos llacs bonics i empalma amb el sendero Fitz Roy i així puc veure la muntanya mítica que ahir no vaig poder veure, això afageix unes 2h mes a la caminata que tenia prevista. Però val molt la pena. Camino fins al punt de bifurcació i agafo el sendero Madre e Hija (de uns 8km) puja i baixa pel mig del bosc fins que de cop i volta TAXAN apareix Laguna Hija ... Un llac idilic amb una platja tranquila, la pau que despren aquell indret m'absorbeix de cop i m'invita a seure a la vora del llac, descansar una estona i mullar-me els peuets en aquella aigua cristalina. PURA PAU!!

D'allà segueixo mirant pel costat dels dos llacs, fins a que acabo veient de costat al magnific Fitz Roy. No se que te aquella muntanya però et captiva, és molt alta i super escarpada, sembla impossible poder pujar al cim. I be, és una de les muntanyes menys escalades del mon, només dos o tres persones l'any tenen l'honor de dir que han fet cim.

Un cop arribo a la base del campament Poincenot (on comença la pujada a la Laguna de los Tres) toca començar a baixar, una horeta i mitja més fent la cabreta per la muntanya fins arribar al poble. He de dir que m'ho he passat teta avui, he estat sola tot el trek, però la natura m'ha omplert d'energia positiva. Et fa pensar en que poc es necessita per ser feliç. En total calculo que he caminat uns 27km en unes 7h i algo, no està malament no?? Crec q m'he guanyat un bon sopar, plat de pasta amb salsa de tomaquet fets per mi, nyam nyam. I de postres unes cireretes que li he comprat a un home a l'entrada del poble, feien una bona cara!! Nyam Nyam!!

Entrada al Sendero Laguna Torre (comença el dia)