Day 10 - Pucon (visita als llags del park natural de Huerquehue)

Avui m'he llevat ben d'hora ben d'hora per anar al park natural a fer una excursioneta amb la Natalia (noia argentina del hostel) i la Jessica (noia alemana amb quintb fare el volca). A les 8:30 ja estavem al bus cami del parc natural, per veure uns 4 llacs i unes vistes impresionants (les fotos no fan justicia de la maravella que hem vist).

Hi havia uns 7km de pujada i 7km mes de baixada, on podies fer alguns detours per veure un parell de salts d'aigua. Hem començat a caminar a un ritme trepidant, la Natalia sembla que tingui pressa en arribar a dalt, i la Jessica que es una muntanyetes dels Alps li segueix el ritme, així que tocar apretar el cul. Anem avançant a tothom pel cami i fem algunes parades de rigor per fer fotos i beure aigua, però ens palantem al llac mes alt cap alla les 12:00. Els faig fer una parada de bocata i aigua per gaudir de les vistes i ja cap a baix. Surt un bus de tornada a les 14:15 i volem mirar d'agafar-lo. Així que corre que correras muntanya avall (i jo vigilant per no esguinçar-me algun tormell). Quan arribem a baix per 5min s'escapa el bus i el proper passsa a les 17h!!!! Així que acabem "fent dit" demanant a algu que ens baixi fins a Pucon (hi ha casi 1h de cotxe). I be els Xilens son super amables i ens porten, un cotxe de l'entrada del park a la carretera principal i alla un altre fins a l'entrada de Pucon.

A la tarda platjeta i relax, cal recuperar forces. Anem a la platja a banyar-nos al llac i OMG quanta gent, igual que la Barceloneta en temporada alta. Com es nota que ha tornat el sol. No sabia que hi havia tanta gent a Pucon amb ganes de platja?

Avui toca despedir a gent. Les tres noruegues marxen igual que altres amics que hem fet al hostel. Veus com uns marxen i altres arribem. Es curios veure els grupets que es formen als hostels. Gent que per alguna rao el desti a fet que els seus camins es creuin. En poques hores ja fas amistat i prepares alguna activitat conjunta per l'endemà. I quan arriben els nous veus com miren de buscar el mateix, aquella cara de complicitat o qualsevol excusa buscant una conversa del viatge que fas o vols fer.

Trio de Muntanyeres

Ovelletes

Vistes dels diferents llacs

La cascada

Day 9 - No todos los dias sale el sol !!

Dia de pluja a Pucon, aixi que dia de hostel, planejar el viatge i estar amb la gent. Tothom s'ha llevat amb la calma, ja que entre musiqueta i jugar al blocks la nit va acabar tard. Entre pluja i pluja aprofitem per passejar per la ciutat i veure el llac, la platjeta i les barquetes.

He aprofitat per comprar el billet d'autobus per anar tirant cap a Chiloe, i he decidit que em quedo aqui fins divendres per poder pujar al Volca. En tinc mooooltes ganes. En principi dijous i divendres fara moooolt de sol així que ja ho tinc reservat. Yuhuhuhuhu!! Per contra m'he quedat sense suleto i al intentar trure diners no em deixa. No s'empassa la targeta i no se perque. Ja que si que puc comprar al super. Tot plegat molt extrany, haig d'acabar pidolant a la porta del super pq algu em deixo pagar-li la seva comprar i ells em paguin en efectiu. Molt trist.

Al vespre els preparo una super truita de patates i pa amb tomaquet a les mesves amigues Noruegues (Inge, Andrea i Karine). M'han acollit aquets dies i m'han fet una mes del seu petit grup. Així que un petit regalet en la seva ultima nit Pucon, Despres de sopar tornen a apareixer els musics del Hostel (be els que saben tocar la guitarreta) i acabem a fora a la vora d'un foc improvitzat cantant cançons. Màgic.

EtniCo Hostel

Laplatja en un dia gris

Les barquetes

Vintage?

Foc i musica, combinacio màgica

Day 8 - Biking in Pucon

Avui m'he llevat en plan vago, fa fred i esta nuvol aixi que faig el mandra i alla les 9:00 baixo a esmorzar. Amb les noies Noruegues haviem de dit de fer kayak o bici per la zona. No fa massa sol, així que kayak descartat.

A l'alberg hi ha mes gent que vol fer bicicleta, així que al final acabem sent 7 (6 noies i 1 nio). Mirem de trobar un lloc on ens lloguin tantes bicicletes, amb cascs, candaus i kit de reparacio. No se que complicat serà el cami pero volem prendre precauscions. Tots equipats i carregats d'aigua i menjar i anem cap a Ojos de Caburga (pel que ens han dit son uns salts d'aigua molt xulos). 

La primera part del cami es carretera i la segona part cami de muntanya amb molta pedra, més o menys pla, puja i baixa, i passem pel boscos i prats preciosos, tranquilitat en estat pur. Tenim algun que altre problema mecànic amb cadens que surten, canvis que no van. Res que "McAri" no pugui arreglar, jejeje. Despres de molt pedelar arribem a los Ojos de Caburga. Els salts d'aigua valen molt la pena, la pega és que la zona esta massificada. Hi pots arribar en cotxe també i esta ple de domingueros, que venen a fer-se fotos amb la natura. 

Una dia compet i amb una mica d'exerci que sempre va be. Al vespre sopem al Hostel, es respira un ambient molt agradable, cadascu es cuina el seu sopar, alguns en gruo altres sols, i es fan grups internacionals de nous amics, hi ha europeus, xilens i argentins. Tots compartim anecdotes, aventures i passem una bona estona bebent i rient.

Riu Carhueque

El grup cilciste

Ojos de  Caburga

Grup Foto

Day 7 - Pucon

El nom d'aquest poble em fa pensar en aquell gag del APM, "esta en pekin o pucon" o algo similar (soc molt dolenta amb els gags del APM, en Jordi segur q sap quin vull dir). Be doncs arribar fins aquí ha estat més llarg del que em pensava, el bus se suposo que triga una hora, però entre que para a tots els pobles i en mig de la carretera hem trigat unes 2h, aixi que cap alla les 12:30 em planto a Pucon (ciudad de vacaciones). Pucon esta la vora del llac Villarrica, i la ciutat esta plena d'hotels, hostels, bungalows, i tendes. Aqui tothom be a disfrutar de la Natura, fer rafting, passejar amb kayac pel llac, anar en bicicleta, fer trecka i pujar al Volca de Villarica. El Volca és l'atracció turistica per excelència. Fa dos anys que va entrar en erupció i ara encara treu fum. I si pot pujar amb guia, el temps no és molt bo, hi ha nuvols, però vull mirar de pujar si el temps m'ho permet.

Després del check-in vaig a veure la vora del llac/platja. Sorra negra, terra volcanica per tot arreu, ben curios. Les vistes i la tranquilitat a la platja em captiven, així que em relaxo per aqui, llegint i descansant que sempre va be. És algo que vull aprendre en aquest viatge, ser capaç de no fer res i no sentir-me malament per fer-ho. Conectar amb un mateix. Que filosofic que m'ha quedat jejeje.

A la tarda ve la Luisa, una noia aleman que vaig coneixer a l'avio i que esta a Gobrea amb una familia treballant al camp. Avui s'ha agafat la tarda lliure així que passajarem pel poblet (molt turistic, ple d'agencies i cafes) i per la platja. Te 18 anys, molta energia i ganes de viure. S'ha agafat un "gap year" abans de començar la uni. Ja he conegut molta gent aquets dies amb 18 anys que abans d'escollir una carrera s'agafa un any sabatic, ja sigui per viatjar, fer un voluntariat, treballar o una mica de tot. A alemania o alguns paisos nòrdics és molt normal. Crec que esta molt be ja que t'ensenya molt de la vida, t'ajuda a madurar i no acabes escollint la carrera sense saber massa que fer, només pq n'has de fer una. Jo recordo que vaig dubtar bastant abans d'escollir matemàtiques, i poder si no m'hagues fet cosa marxar de casa hagues escollit engenieria aeronàutica.

Al vespre torno al hostel Etnico Eco on es respira un bon ambient i em faig el sopar (avui cuino per estalviar i sentir-me un backpacker mes). Alla tb hi ha les noies Noruegues que vaig coneixer al Hostel de Valparaiso (elles tb tenen 18 anys i estan de gap year). Fan "chorradilla" al hostel (una mena d'ous estrellats, patares fregides, ous ceba, xorisso, carn, i el que vulguis). Molt més autentica que la que vaig probar al Hostel de Santiago. Al vespre conec mes gent, xilens i no xilens que estan gaudint de la natura i la "buena onda" del lloc.

Nuvols 

La platja amb terra volcanica

Pasejant amb la Luisa per la platja

Algu vol volar?

Aqui tenim el volca

Day 6 - Temuco

No tots els dies a la vida del viatger son una super aventura. Avui és diumenge i a les 9:30am despres d'unes 10 hores de bus (bus molt comode, on et podies estirar be i ample) em planto a Temuco, i vaig al Hostal Tribu Piren que ve a la guia Lonely Planet. M'obre un home tot simpatic que em deixa una habitacio nomes arribar. Descarrego agafo forces i vaig a veure que te Temuco per oferir. Despres de donar voltes pels carrers buscan el punt de informacio m'adono que es diumenge, i tot i que hi ha algunes botigues obertes la ciutat esta a mig gas. Veig una plaça, el Mercat classic que te molts restaurantets a dins i on dinare una bonissima Cazuela de Vacuno (un plat tipic Xile). El que no es tant bo a Xile es el cafe. Es veu que degut a la forta influencia d'anglaterra en l'epoca colonial son més de te. Avui el cafe del migdia era soluble, pero es que m'han portat el pot sencer de nescafe pq em poses jo el que volia i uns minuts mes tard l'aigua bollida -_-'

Tambe em trobo un mercat de carn i verdures pel carrer, una mica més apartat del centre, on tothom i compra. Es curios (o no) que a totes les ciutats on he estat fins ara tenen per tot arreu parades al carrer amb fruites i verdures, i tothom que hi compra. Suposo que a Barcelona fa uns anys era igual, paradetes i mes paradetes, però ara que ho volem tot ara i en horaris intempestius tenim els supermercats. Aqui tambe en tenen de supermarcats, no em malinterpretessiu, però la fruita, verdures carn i peix crec que encara es compren als mercats. El que si que es una bogeria es la quantitat de parafarmacies que hi ha.

La ciutat no sembla tenir massa mes encant, segur que demà que serà dilluns tindra més vida, però a no ser que vulgui fer compres (i ja duc la motxilla plena i molts km per recorrer encara) que crec que demà toca buscar un nou desti. Vull una mica de muntanya, llacs, natura, així que demà anirem cap a Pucon (a una horeta d'aqui). Aprofitare la resta del dia per fer la bogada, caminar una mica i descansar. 

Mapa de Temuco, una gran quadricula.

Un dels carrers de Temuco

Plaça de les Armes Anibal Pinto (bancs amb encant)

Cazuela de Vacuno (nyam)

Day 5 - Mes Valparaiso

Avui és el meu ultim dia aqui. La ciutat te un molt bon ambient i molts llocs per descobrir, però tinc ganes d'anar tirant cap al Sud, i descobrir una altra part de Xile. Despres de molts maldecaps he decidit que la propera parada es Temuco. No se molt be wue em trobare en alla, però vaig coneixer una noia a l'avio que anava cap alla així que li donarem un vot de confiança. Despres d'intentar comprar el billet de bus per internet i no poder vaig cap a l'estacio a peu incomprar-lo in situ, es veu q la web es una mica desastre segons em diu la noia de la guixeta.

La resta del mati i mitja tarda la passo passejant per la ciutat. Pujo cap a un mirador per veure unes altres vistes aereas. De cami em torno a trobar les noies noruegues que tb pasejen. Descobreixo nous racons i murals, tots a la zona més turistica. Mentre camino penso molt. M'adono del que m'agrada caminar i deixar la ment volar. Cosa q només faig quan soc fora de casa. A casa entre una cosa i l'altre no passejo mai per Barcelona en busca de nous racons i fotografiant-ho tot. Poder pq sempre esta allà o poder pq la rutina i el dia a dia sempr t'atrapen i no tens temps per disfrutar de la ciutat com un turista més. 

Torno a l'alberg per fer temps fins a les 23h que surt el bus. Alla tb hi ha les noies Noruegues que tambe fan temps. Els del Albergo son molt macos ja que ens deixen estar per alla,  fer servir internet i la cuina, dutxar-nos i descansar als sofas. De tant en tant algun dels nois del hostal agafa la guitarra i ens delaita amb unes boniques melodies. Que bonic es tenir talent musical. Una tarda de chilling. Follow de flow.

Vistes del port des del mirador

Mes murals instreet art

Les vagonetes que t'ajuden a fer menys escales.

Day 4 - Caminant per Valparaiso

Aviu m'he llevat amb ganes de caminar, en comptes de les convers m'he posat les xiruques per passejar per la city, ja q hi ha moltes pujades i pateixo pels meus tormells delicats. Al mati he conegut a un parell de Francesos (Clement i Camille) i 4 noies Noruegues que tb estan viatjant. Tots tenim ganes d'explorar la ciutat pero cadasqu pel seu compte. 

Aixi que començo a pujar cerro amunt fins a la Via Alemania que te unes boniques vistes aereas de la ciutat. Alla camino fins a la Sebastiana, una de les cases de Pablo Neruda i que ara es un museus. La visito i aixi conec una mica mes de Pablo, un escriptor que he sentit a parlar bastant pero que no he tingut el plaer de llegir. Alla em trobo en Clement i la Camille q dibuixen la casa, son arquitectes travelers i passen les hores buscant llocs macos de la ciutat i dibuixant els paissatges. Em fan envejar, tenir un hobbie aixi te que ser xulo (fa interessant). Els deixo i segueixo caminant en busca del museu del cel, mes murals pintats a les parets. I m'acosto a l'estacio del busos per veure quines opcions tinc per quan marxi de Valparaiso.

La resta de la tarda la passo caminant en busca de mes art pel carrer i llocs diferents de la ciutat. Alla em trobo a una de les noies Noruegues, Inger, amb una amic i la fem petar una estona. Segueixo fotografiant la ciutat i torno a trobar en Clement i la Camille pintant una altre part de la ciutat. Els nostres camins estan destinats a trobar-se. Els observor com pintent mentre descanso les cames. D'alla decidim sopar plegats a l'alberg i comentar experiencies. Ells ja fa un parell de mesos que viatgen, van fent couchsurfing i per transfort van fent dit. Aixi estalvien molt i poden allargar el viatge. Els admiro, son molt valents, no se si jo podria fer-ho. Ells m'animen a mirar de provar almenys el couch surfing.

Casa de Pablo Neruda i les Vistes desde l'interior

Explorant la Ciutat 

En Clement i la Camille

Day 3 - Discovering Valparaiso

"Avui toca canviar de lloc i explorar la vida del nomada o backpacker. Aixi q al mati em llevo esmorzo, i descobreixo q no tinc la clau de la meva habitacio i no se q n'he fet. L'Ari i els seus despistes segueixen vius tot i la distància. Puc entrar pq som molts a l'habitacio i sempre la deixen mig oberta, pero bueno haure de dir que l'he perdut. Un cop tot recollit vaig cami de l'estacio de bus per agafar un bus cami de Valparaiso, ciutat que Pablo Neruda en va parlar maravelles als seus llibres. Tothom diu que es tant guay, aixi que hi vaig amb bones prespectives, m'imagino una ciutat idilica.

Pero quan arribo em trobo una ciutat bruta, caotica i el dia tampoc acompanya ja que esta tot nuvol. Camino cap a l'alberg que esta mes centric esperant veure un canvi, pero mes del mateix. L'alberg esta guay ambient relaxat i dos nois al hall tocant la guitarra i cantant cançons, bon rollet i m'animo una mica. Surto a dinar i descobreixo el misteri de la "colacion" es una mena de racion, diguem q els restaurants ofereixen el plat o plats del dia i prou. Una opcio economica de dinar (poder ja ho sabieu pero jo no jejejej!!) Despres de dinar vaig a fer el free tour (tour4tips) que tb ofereixen, a passejar amb en Wally. Molt recomanable tb, ja q ens ensenyen una mica el port i ens expliquen la historia de com es va fundar Valparaiso, i com durant una epoca va ser el port més important del continent fins que van obrir l'estret de panama i se'ls hi va anar el negoci enlaire. Despres ens pasejen pels cerros (turonets) de la ciutat ensenyant-nos els el stet art. Aquella zona de la ciutat es molt tranquila i pinturesca (esta considerada patrimoni de la humanitat) i hi ha un munt de murals, molt xulos tots. Fins i tot coneixem a un dels artistes en "cuellimangui" que es colegui del guia i estava pintant per alli. Amb aquest tour em reconcilio amb la ciutat te una bona vibracio. La ciutat està separada en dos, una part molt empinada degut als cerros (que rodejen la ciutat) formant la part residencial i on hi ha tots aquets murals que m'enamoren (jo crec q en una altra vida era grafiter) i despres esta la zona de la baia, més plana que es on la gent treballa i trobes els restaurants, la gent i el caos. Crec que em quedare aqui un parell de dies explorant la ciutat i els seus encants amagats abans de anar cap al sur a tenir contacte amb la natura. 

Alguns carrers de Cerro Concepcion

Passejant amb el grup de freetours. "where is wally?"

L'Obra de Chuellimangui

El mural mes famos de Valparaiso de Itz.

Una mica mes de street art

Un parell de vistes aeres de la ciutat

Algun Selfie pq veieu que estic be.