Ja estic completament recuperada (se que estàveu patint per la meva salut), m'he llevat amb molta gana (cosa bona) així que disfrutaré a tope del meu esmorzar!! Truita, pa amb mantega, iogurt, cafè, i un trosset de plumb cake (no esta mal eh). Al mati aniré a la Reserva Natural de Magallnes, està a 6km de la ciutat (l'home del hostel m'ha dit q hi vagi caminant) i allà hi ha un parell de miradors. Fa un sol esplèndid, així que una mica de pa, un tomàquet i un alvocat per fer una mica de pícnic i gaudir de la natura.
El camí fins al parc és fàcil, però llarg. Passo pel mig de una carretera en construcció i un dels paletes em pregunta d'on soc i on vaig. Li dic que vaig al parc i em diu "te queda harto para andar" i jo "ah, bueno tengo todo el dia" i em diu, espera que li demano a aquest camió que t'acompanyi a l'entrada del parc. Dit i fet, el camió ple de roques de la construcció m'acompanya fins a uns 100m del parc. Molt amables els Xilens. M'he estalviat uns 45min de caminada. El camió em diu si de baixada em veus avisa que et baixo. Oleee taxi gratis.
El parc és bonic, te dos caminets uns 45min cada un anada i tornada, i vas a un parell de miradors on veus el estret de Magallanes i Punta Arenas des de l'aire. Molt tranquil pq hi ha poca gent. En un dels miradors m'assec, gaudeixi del solet (el poc vent) i el meu entrepà de tomàquet i advocat (o palta com li diuen aquí). De tornada cap a la ciutat no tinc tanta sort, no veig el camió, crec q han fet pausa per dinar. Així que em toca caminar, però és tot baixada, i després de les excursions que he fet aquests últims dies tinc les cames entrenades.
A la tarda volia anar a la Zona Franca, no tinc intenció de comprar res, però si veure que hi ha. Però es posa a ploure de valent així que em quedo al hostel fent un té i xerrant amb la gent. Hi ha molt bon ambient, molts d'ells han fet la carretera austral i em fan molta enveja, aparentment és brutal. Però per fer-la o be ho fas en bicicleta, cotxe o fent dit, ja q no hi ha busos regulars. Quan vaig arribar hi havia almenys 7 ciclistes al hostel (no està mal) i 2 motoristes que porten 22 mesos viatjant, des de Alaska fins a Ushuaia (wow). En quant a nacionalitats hi ha majoritàriament Alemanys i Francesos (la tònica de bona part del viatge). Alguns calculo que tenen la meva edat (aprox) i d'altres molt més joves, amb motius molt dispersos per viatjar. Però entre els joves o be fan un "gap-year" abans de començar la uni (molt comú en països del nord d'Europa) i d'altres fan un Erasmus a Latino America i aprofiten que aquí son vacances d'estiu per viatjar (qui pogués tornar a tenir 20 anys).
Mirador Zapurador Austral (de fons l'estret de Magallanes i Punta Arenas)
Tierra del Fuego d'aprop
Cavalls que es creuen pel camí
No hay comentarios:
Publicar un comentario