Ari i la Motxilla (Backpacking Ari): Day 24 - El Chaltén (Laguna de los tres i Fitz Roy)

Avui primer dia d'excursió per la zona, fare el trek que anomenen "Laguna de los Tres" i que et deixa molt aprop del Fitz Roy. El temps amenaça pluja, però la dona de recepció em diu que son nuvols que venen i van. Així que em faig un parell d'entrepanets, una poma i unes galetes i a caminar. M'esperen 10km d'anada i 10km més de tornada (unes 7h d'excursió més o menys), no està malament pel primer dia.

Abans d'entrar al park hi ha uns Rangers que t'informen de la seguretat del lloc i de les normes de conducte, no es pot fer foc, ni tirar brossa pel camí. Volen preservar la bellesa del lloc. Els primers 9km del trek son tranquilets, el cami va pujant, algunes parts amb una mica de pendent però res de l'altre mon. El camí està molt ben indicat i passem per un llac (Laguna Capri) que invita a fer un petit descans i menjar un parell de galetetes i un grapat de cacauets per recuperar forces. Quan arribes al km 8,5 hi ha la zona d'acampada Poincenot, ben arreserada on hi ha un munt de tendes. Allà comença a plovisquejar amb força i toca començar a pujar. Travessem un prat i senyal de [9km de 10km, 1h de cami]. Ara comença la part dura, una pujada important amb molta pedra, alguns trossos patinen, però en general es puja be, molta escaleta que a trams es fa pesat, però es més molest el vent i la pluja que t'acompanyen. Un cop a dalt podem apreciar la gran Laguna de los Tres, que te un color turquesa precios. Llastima que està tot enboirat i no podem veure el Fitz Roy, només la base amb una mica de neu i el llac. Fa molt de vent i plou així que fem les fotos de rigor i tornem cap abaix. Estem molt mollades i no convida quedar-se a dalt. Ara m'adono que he canvia al plural i deveu pensar pq? Jejejeje pel camí m'he trobat a dos noies catalanes (les dos Julies) i m'he acoplat i he fet una part del trek amb elles (els ultims 2km i la tornada) i ens hem anat animant unes a les altres per superar la pujada.

A la tornada, baixant per les pedres torno a posar en pràctica les meves cames d'aigua, i comprovo com, tot i que a la pujada porta un ritme més ràpid que les dues Julies, a la baixada elles em treuen molta ventatge, jo vaig amb molt de compte (els meus tormells no estan per tornar-se a esguinçar) a més no se anar més ràpid sense patinar. Sempre que hi ha una baixada d'aquestes penso en el meu germà Jordi i el seu concepte de cames d'aigua (que intento explicar al mon). Finalment arriba el pla i menjo els meus entrepanets, ben ràpid pq tinc moolt de fred (tinc els pantalons, la jaqueta i les sabates xopes de la pluja) i no convida quedar-se molta estona parada. Cap al final de la baixada la pluja para i el cos s'acostuma i es fa menys pesat, tot i així només puc pensar en la dutxa d'aigua calenta que m'espera al Hostel. Sisisisi!!

I per sopar, he quedat amb les dos Julies, com a premi per l'esforç menjarem Cordero Patagonico, ens l'hem guanyat.

Vistes del rui Ziga zaga mentres pujem