Day 40 - Road to Ushuaia

Avui toca tornar a canviar de lloc i posar rumb a Ushuaia (la fi del mon). És la ciutat més al sud, després d'ella estan les Maldives i l'Antàrtida. Pel que m'han dit és molt turística i molt cara. També és un dels ports des de on pots anar a l'Antàrtida, crec q no és l'únic però si el més important.

El bus triga unes 12h incloent un ferry per  creuar a Terra del Foc, una parada per dinar i un pas de frontera, "Bye bye Chile", "Hello Argentina". La primera part del paisatge molt àrida igual que tot el que vam veure ahir, i la segona part (a mida que vas més al sud) molt més verda i amb arbres. Plou molt més i poden créixer moltes més coses. És ben curiós el canvi de paisatge. Quan arribo a Ushuaia allà hi ha muntanyes i neu. Fa un fred que pela.

Aquí a Ushuaia faré coachsurfing, és la primera vegada, però conec molta gent que ho ha fet i està encantada, i tinc curiositat. També un dels objectius del viatge era sortir de la famosa "zona de confort" i aquesta n'és una. A vera que tal va.

Ferry cap a la Illa de Terra del Foc

Paisatge del nord (pampa i mes pampa)

Creuant la frontera (happy Chile)

Ovelles que es creuen per la carretera

Primera foto de Ushuaia demà més

Day 39 - Punta Arenas (Penguin Day)

Avui faig el tour que hauria d'haver fet fa dos dies però no vaig poder degut a problemes gàstrics. A les 7:30 m'han passat a buscar amb la furgoneta i fem el tour dels Hotels per agafar la resta de passatgers, entre ells 3 parelles de Xilens i una noia Suïssa (Mascha) que també viatge sola (porta 6 mesos i li queden 6 més, està donant la volta al mon). M'he passat bona part del viatge parlant amb ella.

Comencem el tour creuant el Estret de Magallanes i anar a Terra del Foc (nom que rep no pq faci molta calor, sinó pq quan la van descobrir la terra treia fum de les fogueres dels indígenes, i Tierra del Humo ja estava agafat). Allà visitem la ciutat de Porvenir (molt petita i senzilla en comparació a Punta Arenas) i li van posar aquest nom quan va tenir el seu moment de glòria durant la febre del Or. Allà entrem al museu i ens expliquen una mica la història de Terra del Foc i els Segwais (indígenes que vivien aquí abans que hi arribés l'home blanc). Feien aproximadament 1'80m uns gegants si els comparem amb els europeus de l'època que devien medir 1'50m. Tot i així eren molt pacífics, estaven preocupats per sobreviure, i van conviure amb els Europeus molt de temps. Ara lamentablement no en queda ni un. 

Diu la historia que quan van arribar els primers terratinents amb les seves ovelles, els Segways les mataven ja que eren un blanc més fàcil que els guanacos (animal autòcton de la zona). Els terratinents enfadats van fer creuades per acabar amb ells, reduint la seva població de 4000 persones a 1000 persones. Llavors els missioners cristians, veient tal atrocitat els van moure a l'illa de Dawson i van mirar de convertir-los. Llavors els hi van treure les pells i els van vestir com a persones i els indígenes van començar a agafar malalties que mai havien tingut. Poc a poc van acabar morint tots, ara no queda ningú d'aquella raça, una llastima. Tot això em fa pensar molt en l'afan que tenim els homes en pensar que la nostra cultura o manera de viure és millor que la dels demés, i tot i que tinguem les millors intencions acabem destruint una raça que vivia en perfecte harmonia amb el medi ambient.

Be, deixem l'historia i tornem al tour. Un cop vist el museu, mengem alguna cosa i posem rumb cap a la Pingüinera. Son unes 2h de camí on admirem el paisatge, la pampa, un paisatge molt àrid amb herba groga (cremada pel fred) i sense masses muntanyes. Paisatge típic de la Patagònia. Tot i així podem veure un munt de guanacos, flamencs, ocells i quan passem prop de les Estancias, moltes ovelles. Finalment arribem a la Pingüinera, on veurem un grup de Pingüins Rey (el segon pingüí més gran) que fa 5 anys es van instal·lar allà. Els queden 3 generacions per a ser considerats una colònia. Estan en observació i els biòlegs no intervenen en la seva vida, només els observen per veure com s'adapten. Ens deixen veure'ls des de una distància prudencial de 100m. Allà trobem un grup de uns 30 pingüins que fan la seva, de tant en tant "canten" (be emeten sons guturals) i altres "prenen el sol". Hi ha 3 o 4 cries que es diferencien per ser marronets, i els altres són els típics blancs i negres amb dos ralles grogues al coll. Molt xulo, ha valgut la pena venir.

Tornada, més carretera fins a un altre pas de l'estret de Magallanes, aquest cop el més curt (aquest mati era el més ample). Quan passem l'estret amb el ferri, ens distrèiem mirant el mar en busca de "toninos", unes mini orques de la zona que salten al costat del vaixell. Un cop estem al continent, toca posar rumb a Punta Arenas. Seguim gaudint del paisatge mentre es fa fosc. 

Al ferry, hello Tierra del Fuego

Representació dels Segwais

Mural que representa la matança dels Segwais (sad story)

Guanacos pel cami

Flamingo Festival

Reserva Pingüino Rey

Colònia de Pingüins

Pingüins prenent el sol.

Pingüins i més pingüins

Info Pingüins

Nosaltres mirant pingüins

Una estancia (va amb 4 hectàries per pasturar ovelles)

Més guanacos

Fent cua pel Ferry cap al continent

Tonino que salta

Primer barco a vapor que va arribar a les amèriques

Una de les estancias del Sr Menendez.

Day 38 - Punta Arenas (Reserva Nacional Magallanes)

Ja estic completament recuperada (se que estàveu patint per la meva salut), m'he llevat amb molta gana (cosa bona) així que disfrutaré a tope del meu esmorzar!! Truita, pa amb mantega, iogurt, cafè, i un trosset de plumb cake (no esta mal eh). Al mati aniré a la Reserva Natural de Magallnes, està a 6km de la ciutat (l'home del hostel m'ha dit q hi vagi caminant) i allà hi ha un parell de miradors. Fa un sol esplèndid, així que una mica de pa, un tomàquet i un alvocat per fer una mica de pícnic i gaudir de la natura.

El camí fins al parc és fàcil, però llarg. Passo pel mig de una carretera en construcció i un dels paletes em pregunta d'on soc i on vaig. Li dic que vaig al parc i em diu "te queda harto para andar" i jo "ah, bueno tengo todo el dia" i em diu, espera que li demano a aquest camió que t'acompanyi a l'entrada del parc. Dit i fet, el camió ple de roques de la construcció m'acompanya fins a uns 100m del parc. Molt amables els Xilens. M'he estalviat uns 45min de caminada. El camió em diu si de baixada em veus avisa que et baixo. Oleee taxi gratis.  

El parc és bonic, te dos caminets uns 45min cada un anada i tornada, i vas a un parell de miradors on veus el estret de Magallanes i Punta Arenas des de l'aire. Molt tranquil pq hi ha poca gent. En un dels miradors m'assec, gaudeixi del solet (el poc vent) i el meu entrepà de tomàquet i advocat (o palta com li diuen aquí). De tornada cap a la ciutat no tinc tanta sort, no veig el camió, crec q han fet pausa per dinar. Així que em toca caminar, però és tot baixada, i després de les excursions que he fet aquests últims dies tinc les cames entrenades.

A la tarda volia anar a la Zona Franca, no tinc intenció de comprar res, però si veure que hi ha. Però es posa a ploure de valent així que em quedo al hostel fent un té i xerrant amb la gent. Hi ha molt bon ambient, molts d'ells han fet la carretera austral i em fan molta enveja, aparentment és brutal. Però per fer-la o be ho fas en bicicleta, cotxe o fent dit, ja q no hi ha busos regulars. Quan vaig arribar hi havia almenys 7 ciclistes al hostel (no està mal) i 2 motoristes que porten 22 mesos viatjant, des de Alaska fins a Ushuaia (wow). En quant a nacionalitats hi ha majoritàriament Alemanys i Francesos (la tònica de bona part del viatge). Alguns calculo que tenen la meva edat (aprox) i d'altres molt més joves, amb motius molt dispersos per viatjar. Però entre els joves o be fan un "gap-year" abans de començar la uni (molt comú en països del nord d'Europa) i d'altres fan un Erasmus a Latino America i aprofiten que aquí son vacances d'estiu per viatjar (qui pogués tornar a tenir 20 anys).

Mirador Zapurador Austral (de fons l'estret de Magallanes i Punta Arenas)

Punta Arenas des de l'aire

Tierra del Fuego d'aprop

Cavalls que es creuen pel camí

Day 37 - Pubta Arenas (recovery day)

Aquesta nit no hi ha hagut incidents de vòmits ni res, he pogut dormir perfectament. M'he llevat al mati fluixeta (normal porto un dia sense menjar) però molt millor. He baixat a esmorzar, aquest hostel per 1000 CLP (~1.25€) de més tens esmorzar. I quin esmorzar, pa torrat, melmelada, truita, iogurt, cafè o té, i plumcake, per posar-se les botes (no solen ser tant generosos als Hostels). Tot i això no vull fer experiments amb la panxa i menjo només el pa amb una mica de mantega i un te. Després a reposar al llit per veure com el cos ho tolera. 

A mig mati tot dins yuhuuu!! Així que a mig mati he sortit a donar una volta, he anat a un mirador que hi ha a 10min del hostel i després a dinar una mica de arros bullit (us faig enveja eehh). A la tarda ja amb més forces he anat a caminar per la ciutat. He visitat un parell de museus que hi ha, he caminat per la Plaza de Armas, Avenida Espanya, Avenida Colon i la Avenida Independencia. També he estat per la Avenida Costa era (ja vam quedar que era com aquí li diuen al passeig marítim). El passeig esta just a l'estret de Magallanes i des de allà es pot veure a l'altre banda del estret la Terra del Foc. Wooow!!

Al vespre he tornat a sopar al hostel sopa d'arròs amb pollastre bullit (estem que ens sortim amb els menús avui ehh) però no vull forçar la maquina. Mentre sopo tinc temps de fer una bona sobretaula amb alguns dels compis de Hostel. L'ambient és molt familiar a la cuina, i a la que et descuides i ja son les 23:30 i et fan fora pq han de recollir la cuina i preparar els esmorzars.

En aquest Hostel i ha un munt de ciclistes, gent que arriba després d'haver pedalat tota la carretera Austral (em fan molta enveja, crec q algun dia també ho faré). També hi ha una parella que porten 22 mesos viatjant amb la moto, van des de Alaska fins a Ushuaia (ja els hi queda poc). En quan a nacionalitats, molts Francesos i Alemanys, n'he trobat molts de les dues durant el viatge.

Vista de Punta Arenas des de el Mirador

Where to go?

Hospedaje Independencia

Plaza de Armas (estàtua en honor a Magallanes)

Les veles s'inflaran...

Gavines, ...

Gavines, ...

I més gavines (a q semblen Pingus?)

Day 36 - Punta Arenas

Avui toca canviar de destí, next stop Punta Arenas, just davant del estret de Magallanes. És una ciutat molt més gran que Puerto Natales, té aeroport i molta gent el fa servir cop a hop per anar a Torres del Paine o Terra del Foc. A més tenen una zona franca (compra lliure d'impostos) on tots els Xilens van bojos per anar. Una mica com quan era un xollo anar a Andorra a comprar cigarrets i tecnologia. 

He arribat i he anat a buscar Hostel, Hospedaje Independencia, recomanat per la Lonely Planet. El nom òbviament em crida i a més és barato. És una casa gegant amb moltes habitacions on es respira un ambient molt casolà. M'ha agradat només entrar. A més l'home molt amablement m'ha explicat totes les coses q podia fer a la city. Dona gust quan son tant amables.

Com que tinc tot el dia per davant he anat a dinar i explorar la city. A mitja tarda em notava una mica marejada crec que alguna cosa que he dinat no m'ha sentat be. He acabat vomitant al carrer (lamentable). Una guarda de parquímetres m'ha ajudat a seure i recuperar forces (també m'ha preguntat si estava embarassada ~_~'. He anat al hostel a recuperar-me i allà altre cop tooot el dinar fora. Grgrgrgr!! Al vespre he intentat sopar sopeta d'arròs (potser son només nervis el que tinc) però res, tal com entra surt. 

El noi del hostel m'ha dit que hi ha un virus que corria per Paine, poder l'he agafat (els símptomes son vòmits, diarrees i calfreds que més o menys tinc). Així que ara soc al llit amb el meu litre d'aigua amb sals minerals recuperant forces. Espero trobar-me millor demà, tenia un tour per veure Terra del Foc i els Pingüins Rey demà però he demanat de canviar-lo de dia i demà recuperar forces. 

No tot podien ser flors i violes a la vida del backpacker, algun dia et poses malalt i et toca deixar les aventures per un altre dia. Bona Nit.

Foto record de fa un any (avui no n'he fet cap). Brother aquest any pels Oscars estic jo fora! Però mirare de seguir-los amb tu. #keepingtraditionsalive #brothasistalove #oscarnight #legendarynight

Reflexions del Trek Torres del Paine

Quan camines tantes hores per la muntanya tens molt de temps per pensar. Moltes vegades només penses en les pedres del camí i t'animés per seguir caminant, altres cantes cançons al cap o penses en la família i amics. Però de tant en tant et venen petites revelacios i volia compartir-ne algunes amb vosaltres. 

La motxilla: quan camines moltes hores amb una motxilla a l'esquena que pesa uns 8kg la maleïxes bastant. Veus gent que porta motxilles molt més petites o camina més ràpid que tu i comences a preguntar-te, de tot el que porto allà dins, hi ha alguna cosa que pugui prescindir? Són ganes de carregar pes de més amb coses pel "per si de cas". Jo duia un mini llibre per llegir a les nits, el més primet que tenia per no carregar més pes del compte, i duia el mínim de roba possible (no duia ni pijama ni sabó, però si una tovallola que vaig fer servir poc). De tot el menjar que duia em van sobrar 2 galetes i cacauets. Però be tornem a la metàfora, em va venir al cap el que ens van dir un dia al principi de la classe de yoga: que deixéssim la motxilla que tots portem a sobre a fora de la classe. Aquella motxilla amb les nostres preocupacions i estressos del dia a dia. Llavors em vaig començar a preguntar quantes de les preocupacions que duia a la meva motxilla del dia a dia podia prescindir, quines son les coses que haig de dur a sobre i quines altres son pes innecessari. Si algunes d'elles poder son petites i duis bueno tampoc fan nosa, però tot suma. Si analitzem la nostra motxilla i trèiem aquelles coses que no valen la pena caminarem molt més lleugers i feliços pels camins de la vida.

Viatjar sola: Molta gent quan li deia que marxava sola em deia, però no et fa por? No et trobaràs molt sola? No negaré que hi ha dies que trobes a faltar la família i els amics, un somriure o una abraçada de complicitat. I quan portes molts dies en un lloc amb una certa gent i et toca canvia penses bua i si no trobo ningú, i si m'aborreixo o em surt la vena autista? Però pel camí coneixes a molta gent diferent de qui pots aprendre molt. El mateix que en aquest treck on hi ha molta gent que abans de marxar busca un company de viatge per compartir gastos o repartir el pes de la motxilla. Jo vaig decidir fer-ho sola pq sabia que igualment coneixeria gent. És un parc natural on entren més de 300 persones al dia i més de la meitat fan el mateix camí que tu en una direcció o en l'altre així que et creues amb un munt de gent i acabes parlant amb una persona o altre. La MariaJosé m'havia dit que havia tingut molta sort al treck pq s'havia trobat amb gent molt maca. Jo li vaig dir que creia que sempre era així, pq sempre acabes connectant amb gent que és com tu. Jo tinc la teoria que tots/es emetem vibracions, la nostra energia vital, i quan ens creuem amb algú aquestes energies vibren i entren en ressonància o es repelen. Per això notem bona sintonia amb algunes persones i mala o no tant bona amb d'altres. Si que és cert que a la feia o en certs grups et pots trobar amb gent on les teves vibracions no acabin de sincronitzar-se i has de adaptar-te. Però quan viatges i no tens obligacions amb ningú acabes connectant amb gent com tu, i per això tot és tant meravellos.

Disfrutar del camí i no limitar-te a la meta final: Quan viatges o fas una excursió per la muntanya, et planteges certs objectius (molt necessaris) pq son els que ens fan seguim caminant. A vegades per falta de temps no ho podem veure-hi tot i has d'escollir agafar un camí o un altre. Altres el clima no acompanya i quan arribes a un mirador no veus res, i et quedes sense aquella foto per ensenyar als amics. Però tot i la rabia que això pugui fer en aquell moment, després d'haver volat moltes hores i recorregut més de mil kilòmetres, no ens hem d'oblidar del camí. De lo be que ens ho hem passat caminant, de lo molt que em apres i de tota la gent fantàstica que hem conegut pel camí. Si aprenem a valorar més el camí que fem que l'objectiu final desfruitarem molt més de les coses. A més sempre hi ha objectius que s'assoleixen i dels quals pots estar super orgullós. No et fixis només en les derrotes, aprèn d'elles, i sabrejar al màxim les victòries.

Day 35 - Puerto Natales (recuperar forces)

La meva idea inicial era agafar el bus avui al mati direcció Punta Arenas i anar cap ràpid cap al sud. Però després de parlar pel FaceTime amb els pares i veure lo cansada que estava vaig decidir fer un dia de relax aquí a Puerto Natales. Caminar una mica per la ciutat, recuperar forces i pensar en que fer la resta de dies. Només em queden dues setmanes abans de tornar a la realitat. Buaaaa buaaaaa.

Aquí el temps és impredictible, amb el vent que fa tant bon punt plou com fa sol. Els homes del temps no tenen futur a la Patagònia, ningú se'ls escolta. Al matí plovisquejava, he aprofitat per dur la roba a rentar i anat a caminar per la Costanera, que vindria a ser el nostre Passeig Maritim. Allà podies veure els barcos, la badia i les muntanyes de darrera que anaven traient el cap entre els núvols. Fa molt de vent i costa caminar. He dinat de menú una super cazuela de vacuno (sopeta amb un tall de carn, boníssim). A la tarda he seguit caminant una estona, fins a les 18h que he anat a buscar la roba neta, he reorganitzat la motxilla i he estat de relax al Hostel. Posant al dia el diari que escric a ma (si si tb escric les meves aventures a ma i faig colages amb els billets de bus i entrades dels parcs) no escric el mateix a cada lloc així que per un relat més complert de les meves aventures haureu de llegir les dues coses jujujuju (soc una matada I know).

Soparet tranquil al hostel i demà al mati posem rumb a Punta Arenas. Go go go!!

Welcome to Puerto Natales

Que suba la mareaaaa!!

Embarcaders en bon estat

I love boats 

Puerto Natales des de l'aire