Day 48 - Last day in Buenos Aires

Avui és el meu últim dia aquí i últim dia de viatge, l'aventura s'acaba. Per una banda tinc ganes de tornar a casa i veure la família i amics, i impregnar-me del seu amor i bon rollo. Però d'altra banda també m'agradaria quedar-me aquí, seguir veient mon i omplint la motxilla de noves experiències. Els últims dies del viatge es viuen d'una manera molt diferent a quan estas començant o en mig de l'aventura, ja que inevitablement contes els dies que et queden per tornar i vius menys el moment.

Aquest mati la Cintia i l'Alejandra s'han llevat malaltones, ahir tenien mal de coll i avui estan KO. M'havien d'acompanyar a fer una volta pel centre, però els he dit que no patissin, que es quedessin a casa recuperant forces i jo ja feia la meva. He tornat a agafar el tren, avui molt més tranquil que l'altre dia (és diumenge i es nota), i he anat cap a San Telmo. Els diumenges al Carrer Defensa hi ha una fira molt xula. Hi ha un munt de paradetes que venen artesania, collars, polseres, bolsos, pintures, etc i també hi ha gent que canta pel carrer o balla Tangos. Entre la música i el sol que fa, una bona manera de d'acomiadar-me de Buenos Aires. Després de passejar per allà i no comprar res (be si una empanada que tenia gana jejeje) he anat cap a Puerto Madeiro, la zona del Port on hi ha jardins i algun que altre bar. Allà he pogut veure els primers "hinchas" del Boca que escalfen l'ambient pel derbi d'avui (Boca vs River). També m'ha sorprès la quantitat de grups de nois amb bicicleta, on un d'ells duia el mobli endollat a 2 bafles i amb la musica "reaggetonera" a tope, com si fossin bandes de BBoys, "aterrando la ciudad". Tenen un parc preciós, la Reserva Ecològica la Costanera Sud, on està tothom fent esport (m'encanten les ciutats amb parcs grans on pots anar a corre). 

A les 14:30 ja començo a tirar cap a casa la Cintia, no vull fer tard i perdre l'avio jeje. Allà em trobo amb les noies que es troben millor i m'acompanyen a l'aeroport. Ja queda menys per tornar a caseta, i tot és molt estrany. Tinc moltes hores d'avió per pensar-hi.

Fira de San Telmo

Reserva Ecologica (parcs al mig de la ciutat)

Passejant per Puerto Madeiro

Sos del Boca o del River?

Boarding Time

La meva col·lecció d'estampetes del viatge.

Day 47 - La Gallega se va de Pinta

Avui és dissabte i la Cintia i l'Ale tenen una festa d'aniversari en una Quinta, i m'han invitat a anar-hi. Així veure com se les gasten les Argentines a les festes, jejeje. Una Quinta és una casa gran amb piscina, jardí gran, pista de futbol, i en aquesta havien llogat un inflable gegant amb dos porteries, molt divertit. Allà hem passat tot el dia, hi havia força gent, ja que eren dos aniversaris en un. 

Per dinar hi havia pamis i xoripan (hamburgueses i botifarres amb pa) son molt originals a l'hora de posar noms als plats, jejeje. Després hem jugat amb la pista inflable on han tirat aigua amb sabó i patinava un munt (divertidíssim, jo en vull una a la meva festa d'aniversari), ens hem banyat a la piscina i hem jugat a futbol al jardí fins que hem penjat les dues pilotes a la casa del veí (em recordava a quan tenia 15 anys i jugàvem a futbol al carrer amb el Marc). Per acabar la festa els típics mates acompanyats de galetes i pastissets. Tot plegat un dia complert.

Ahhh i segur que us preguntareu perquè he posat Gallega al títol del post si jo soc Catalana. Doncs per que aquí a Argentina a tots els Espanyols els anomenen Gallegos (ja que molta immigració venia d'allà). Total que aquí la gent en plan carinyos Gallega, res de Ari, he estat la Gallega tota la festa (més ben dit Gayega ja que la "ll" la pronuncien com una "ge" o "ye").

Jugant a l'inflable

Fent uns Mates

Descansant a casa, selfie Ari, Jack i Ale

Day 46 - Tour per Bueno Aires

Avui toca visitar la capital de Argentina. La Cintia i l'Ale m'han dit que eviti la hora "pico" perquè es formen moltes aglomeracions al tren i busos. O sigui q esmorzo tranquil·lament i a les 10 surto a buscar el tren cap al centre. Aquí tothom fa servir la SUBE per agafar el transport públic, una targeta on poses diners i et va descomptant el que gastes, però a diferencia a altres llocs en Argentina aquí és molt barato el transport (he pagat uns 3ARS pel tren i 4ARS pel metro que no arriba a 50 centims). Agafar el tren és tota una experiència de venta embolant, jo estic acostumada q a Barcelona al tren com a molt tens els nois que toquen la guitarra i et demanen uns eurillos, o els que venen Klinex. Aquí no, han passat uns nois venen un CD amb més de 100 cançons "Hits del Verano" (a més el feien sonar perquè veiessis que era bo), un home venen llibres per nens i un altre venent carregadors externs pel mòbil. I per si fos poc al metro un home venen bolis (Pilots i Pelican per 20ARS).

Un cop he arribat al centre m'he dedicat a caminar pels diferents carrers del micro-centro: Av. de Mayo, Av. 9 de Julio, el palau de congressos, el teatre colon, i la casa Rosada. Les Avingudes molt grans i els edificis de l'estat imposaven bastant. M'ha recordat una mica a Madrid. M'ha xocat la quantitat de gent que veies dormint pels carrers amb matalassos, fins i tot uns tenien una mini barraqueta i estaven fent una carn a la brasa al carrer (this is Argentina style). A la Plaza Mayo hi havia un munt de pancartes reivindicant les illes Malvines, estan realment emprenyats amb els Anglesos).

Després de dinar he anat caminant fins al barri de San Telmo, que és un dels barris més antics i típics de Buenos Aires. Un barri on els diumenges hi ha molt d'ambientillo, amb mercadillos i on ballen Tango pel carrer. Avui està més tranquil, només hi ha una parella ballant Tango en mig de la plaça i un munt de cadires dels cafès del voltant esperant a ser omplertes. D'allà passo pel Parque Lezama, un parc molt gran i tranquil a la frontera entre San Telmo i La Boca. La Boca, un altre dels barris més carismàtics de la ciutat, no només perquè allà hi ha l'estadi del Boca Junior, sinó pq és respira un aire particular. Esta al costat del mar i te un parell de carrerons amb unes casetes de colorins que caracteritzaven el Barri. I be és pot notar el fanatisme amb l'equip de futbol pq fins i tot les faroles estan pintades de color blau i groc. 

Quan passejava per allà ha caigut un aiguat, aquella típica pluja d'estiu. Feia temps que no sentia ploure amb llamps i trons, i tot i la pluja no feia massa fred. Després d'aixoplugar-me en un cafè, quan ha parat de ploure he anat caminant de nou fins a Plaza de Mayo per tornar cap a casa. Havia d'evitar l'hora pico i no agafar el tren abans de les 18h. A les 19h em planto a l'estació Onze on comença el tren i busco un forat en algun dels vagons, ja va bastant ple. Però tinc la "sort" que els trens van amb retard i vaig veien com es va omplint mica en mica, fins q a l'hora de tancar les portes megafonia ens repeteix unes 20 vegades, "porfavor dejen cerrar las puertas". Semblem sardinetes, tinc unes 5 parades fins a Ramos Mejie, i cada cop que para el tren no surt ningú i entre encara més gent (cosa q semblava impossible). Al final Ramos Mejie sortim empenyent a tothom, buff ja soc fora. M'ha recordat a quan agafes el metro a Barcelona després d'un partit del Barça o un concert de la Madona.

CD's de grandes exitos per 20ARS

Obelisc a Av 9 de Junio

Les Cortes Supremas de Justicia

Teatre Colon

El Congres

Indignats per les Malvines

La casa Rosada 

Aquí també tenen coloms

Friends amb la Mafalda

Plaça San Telmo

Bienvenidos a La Boca

El Caminito

Estadi del Boca

Mesi corre per aquí

Maradona no s'oblida

Gentada al Subte al Tren encara n'hi havia mes

Day 45 - Buenos Aires (working day)

Avui és el meu primer dia a Buenos Aires, i no he vist gran cosa ja que m'he passat el bona part del dia a casa la Cintia. Abans de marxar vaig enviar la sol·licitud per una beca Ramon y Cajal, però com que anava de bòlid la vaig enviar buida, sabent que en algun moment em donarien 10 dies per "subsanar" la sol·licitud. I be la data límit és demà, aixi que avui m'he passat el dia davant l'ordenador reescrivint la meva trajectòria científica i lo guay i interessant que és el que faig (sumes i restes amb veles solars). Tinc poques esperances de que me la donin però ho haig de intentar.

Sobre les 19h ja cansada de mirar la pantalleta del ordenador he sortit a donar una volta per la ciutat per airejar-me. La Cintia viu al barri Ramos Mejie que està lluny del centre, i m'ha dit que m'acosti a la calle Mayo que hi ha moltes tendes, bar i ambientillo. A mida que m'hi he anat acostant he anat veien lo estressada que és la ciutat, és hora punta i és nota. Fa massa temps que estava al camp entre les muntanyes i poca gent (que tot i que alguns llocs fossin molt Turístics no s'acosten a l'estrès d'una gran ciutat).

Hi ha hagut un moment que m'ha vingut al cap la peli de "Descubriendo a Eva" en la que una família que es passa 20 anys tancada en un búnquer i quan el fill surt a veure mon s'atabala de la gentada que hi ha i no entén res. Jo una mica igual, molta gent, moltes llums, cotxes amunt i avall, consumisme. Total que m'he atabalat i en menys de una hora ja tornava a ser a casa. No tinc clar si és pel temps que porto desconnectada de la gran ciutat o perquè m'he passat el dia mirant un document Word. Be crec que una combinació de les dues. 

Demà aniré a descobrir el centre de Buenos Aires, a veure que tal.

Esmorzant amb la Cintia

Aplicació de la Beca

Típic "kiosco" Argenti (però no venen diaris sinó, aigua, xocolatines i carmelets)

Fantástico

Day 44 - Ushuaia to Buenos Aires

Encara no he vist massa del centre de Ushuaia així que he aprofitat el matí per anar a donar una volta per allà. La casa del Sebas esta a uns 30min del centre, així que ho deixo tot apunt per quan torni i camina que caminaràs. Avui un altre dia de Sol, llastima que hagi de marxar sinó segur que hagués disfrutat amb alguna de les excursions que em queden per fer. 

El centre de Ushuaia no té massa misteri, cafès, tendes de souvenirs, bancs i museus. Volia anar a veure el museu del Presidio que diuen que està molt be, però ho haure de fer un altre dia. Torno a anar al centre de informació turística, però aquest cop pq em posin una estampa de Ushuaia al passaport :). El que si que és molt maco de veure de Ushuaia és la bahia i els barcos que hi ha, amb unes immenses muntanyes de fons. També m'ha quedat per fer alguna excursió pel mar, per veure pingüins, foques marines i el far de la fi del mon, però no hi ha temps per tot.

Una de les coses que més em sorprèn és el munt de monuments i pintades que veig reivindicant les Illes Malvines, realment els va fer molt d mal que Regne Unit les envaís per les bones. Estan en aigües Argentines i les volen altre cop. Llavors es quan recordo un dels comentaris d'en Cesar que em preguntava que es comentava a Espanya sobre el conflicte. Ignorant de mi l'hi vaig dir que poca cosa, ja que estem prou distrets amb els nostres propis conflictes.

A les 12h soc a casa i al cap d'una estona em passa a buscar en Cesar per anar cap a l'aeroport. És un sol d'home i m'ha ajudat a que pugues aprofitar al màxim els meus dies a Ushuaia. Fer couchsurfing (tot i no tenir calefacció) ha estat una gran experiència. Ara em toca agafar l'avió cap a Buenos Aires, on també faré couchsurfing però a casa d'una amiga, la Cintia que havia jugat amb mi a Waterpolo al Montjuïc fa 7 anys. 

Quan arribo a Buenos Aires després de 3h de vols agafo un taxi fins a casa de la Alejandra (la novia de la Cintia) i amb ella espero que ella acabi de treballar per instalar-me a casa seva. Aquest cop la casa serà de més luxe que la del Sebas, tinc una habitació i bany per mi sola. Yuhuuu!! Finalment soparet un bo plat de pasta que prepara la Cintia amb molt d'amor i parlarem dels vells temps. També entre les tres discutirem sobre com esta Espanya i Argentina, dels respectius governs corruptes, la feina i la qualitat de vida de cada lloc.

La bahia de Begel

Club Nautic d'Ushuaia (papa ja podem venir a viure awuí)

Aquest barco té historia però ara no la recordo

Barcos de l'armada Argentina

El port (d'aquí surten els vaixells cap a l'Antàrtida)

Un dels exploradors del Pol Sud

Aquí els anglesos no son benvinguts.

Memoràndum als caiguts en la guerra per les Malvines