Avui és el meu primer dia a Buenos Aires, i no he vist gran cosa ja que m'he passat el bona part del dia a casa la Cintia. Abans de marxar vaig enviar la sol·licitud per una beca Ramon y Cajal, però com que anava de bòlid la vaig enviar buida, sabent que en algun moment em donarien 10 dies per "subsanar" la sol·licitud. I be la data límit és demà, aixi que avui m'he passat el dia davant l'ordenador reescrivint la meva trajectòria científica i lo guay i interessant que és el que faig (sumes i restes amb veles solars). Tinc poques esperances de que me la donin però ho haig de intentar.
Sobre les 19h ja cansada de mirar la pantalleta del ordenador he sortit a donar una volta per la ciutat per airejar-me. La Cintia viu al barri Ramos Mejie que està lluny del centre, i m'ha dit que m'acosti a la calle Mayo que hi ha moltes tendes, bar i ambientillo. A mida que m'hi he anat acostant he anat veien lo estressada que és la ciutat, és hora punta i és nota. Fa massa temps que estava al camp entre les muntanyes i poca gent (que tot i que alguns llocs fossin molt Turístics no s'acosten a l'estrès d'una gran ciutat).
Hi ha hagut un moment que m'ha vingut al cap la peli de "Descubriendo a Eva" en la que una família que es passa 20 anys tancada en un búnquer i quan el fill surt a veure mon s'atabala de la gentada que hi ha i no entén res. Jo una mica igual, molta gent, moltes llums, cotxes amunt i avall, consumisme. Total que m'he atabalat i en menys de una hora ja tornava a ser a casa. No tinc clar si és pel temps que porto desconnectada de la gran ciutat o perquè m'he passat el dia mirant un document Word. Be crec que una combinació de les dues.
Demà aniré a descobrir el centre de Buenos Aires, a veure que tal.
Esmorzant amb la Cintia




No hay comentarios:
Publicar un comentario