Ari i la Motxilla (Backpacking Ari): Day 41

Avui és el primer dia a Ushuaia, ahir després sopar amb els nois que viuen a la casa, vaig anar a fer una copa amb ells pel centre. Així que avui que és diumenge ens hem llevat tard. El dia és plujós però tot i així allà la una ens passa a buscar en Cesar per acostar-nos al inici de un trek per anar a veure la Laguna de los Tres Tempanos i la Laguna Esmeralda. Allà caminarem amb en Sebas (Ushuaia) i la Nicole i en Mati (Xile).

Abans de explicar-vos l'excursió i posar-vos 4 fotos deixeu-me que us expliqui la peculiar historia del meu primer couchsurfing. Jo a traves de l'aplicació vaig contactar amb en Cesar (home de 58 anys jubilat) que tenia moltes referencies de couchsurfers (vaig pensar jugar a carta segura per ser la primer vegada). Doncs resulta que en Cesar li van cremar la caseta que tenia a la muntanya fa 3 anys, i feia temps que estava inactiu, i aquest estiu es va tornar a posar amb lo del Couch, però com que no te espai a casa seva, ara recol·loca a la gent en casa d'amics i familiars i després els ajuda a disfrutar de la ciutat, proposant activitats i acompanyant-los a llocs. A m'hi m'ha col·locat a casa d'en Sebas (el seu nebot) una casa senzilla que fa poc que te i està intentant arreglar (allà vivia el seu tiet) a darrera de la casa tenen uns ocupes que de tant en tant entren a fer servir el bany de la cas. Per tant cal deixar sempre les coses de valor a la seva habitació que queda tancada quan marxem. En Sebas treballa repartint cartes i avui que és diumenge ens acompanya a les Lagunes, ell és de Ushuaia de tota la vida i coneix be la zona, Després tenim a la Nicole i en Mati, una parella de Xilens que porten tres mesos viatjant per Argentina. Han arribat a Ushuaia i se'ls hi han acabat els diners i ara toquen musica al carrer i venen pulseretes per fer calaix i poder seguir viatjant. Així que com veieu una casa peculiar, on a part de nosaltres de tant en tant entren els amics d'en Sebas a fer una birra o passar el rato, no estas mai sol. Aaaaahh i se m'oblidava, no hi ha calefacció ni aigua calenta, i a Ushuaia fa fred. No està mal per ser el meu primer couch jejejeje.

Així que tornem a l'excursió del dia, comencem a caminar allà les 13:30 després de que en Cesar ens acosti a l'inici del camí. Allà passegem per prats i creuem rius, fins que arribem al tros de pujada i em d'escollir quin dels dos lllacs volem veure primer, escollim la Laguna Escondida. El camí puja bastant i tot està molt enfangat, acabem amb fang per sobre els turmells. El més dur que la pendent és el fang, ja que patina tot molt i es fa dur pujar i no caure, a la tornada serà divertit. En arribar al llac wow, molt maco. El que em sorprèn més és una presa que han fet els castors que és el que realment li dona forma al llac, de no ser així segur que seria molt més petita. Allà descansem i els dos nois decideixen pujar pel costat d'una cascada. Jo i la noia ens quedem pq hi ha molta roca suelta i es veu perillós. Triguen una hora amb la tonteria, així que se'ns fa tard per anar a veure la segona llaguna. La tornada es fa més llarga ja que no tenim en Cesar que ens acompanyi i hem de caminar uns 5km de més fins a la carretera i agafar el bus.

A casa afamats ens cuinen entre tots un arros amb verdures i els convenço pq em deixin veure els Oscars. Aquí comencen a les 22:30, una hora més decent que a Barcelona. No puc fer skype amb el Jordi, però els anem comentant però whatsapp. Uns Oscars diferents, però tot i la distància em fa il·lusió poder compartir aquesta nit amb en Jordi. Tot i que ell és el verdader apassionat del cine i jo una mera espectadora i vaig començar a mirar-ho no se ben be perquè. S'ha convertit en una nit especial a Ca els Farrés, i vaig trobar a faltar poder comentar els discursos de la gent o les bromes del Host en directe.

Comencem a caminar