Ari i la Motxilla (Backpacking Ari): Day 7

El nom d'aquest poble em fa pensar en aquell gag del APM, "esta en pekin o pucon" o algo similar (soc molt dolenta amb els gags del APM, en Jordi segur q sap quin vull dir). Be doncs arribar fins aquí ha estat més llarg del que em pensava, el bus se suposo que triga una hora, però entre que para a tots els pobles i en mig de la carretera hem trigat unes 2h, aixi que cap alla les 12:30 em planto a Pucon (ciudad de vacaciones). Pucon esta la vora del llac Villarrica, i la ciutat esta plena d'hotels, hostels, bungalows, i tendes. Aqui tothom be a disfrutar de la Natura, fer rafting, passejar amb kayac pel llac, anar en bicicleta, fer trecka i pujar al Volca de Villarica. El Volca és l'atracció turistica per excelència. Fa dos anys que va entrar en erupció i ara encara treu fum. I si pot pujar amb guia, el temps no és molt bo, hi ha nuvols, però vull mirar de pujar si el temps m'ho permet.

Després del check-in vaig a veure la vora del llac/platja. Sorra negra, terra volcanica per tot arreu, ben curios. Les vistes i la tranquilitat a la platja em captiven, així que em relaxo per aqui, llegint i descansant que sempre va be. És algo que vull aprendre en aquest viatge, ser capaç de no fer res i no sentir-me malament per fer-ho. Conectar amb un mateix. Que filosofic que m'ha quedat jejeje.

A la tarda ve la Luisa, una noia aleman que vaig coneixer a l'avio i que esta a Gobrea amb una familia treballant al camp. Avui s'ha agafat la tarda lliure així que passajarem pel poblet (molt turistic, ple d'agencies i cafes) i per la platja. Te 18 anys, molta energia i ganes de viure. S'ha agafat un "gap year" abans de començar la uni. Ja he conegut molta gent aquets dies amb 18 anys que abans d'escollir una carrera s'agafa un any sabatic, ja sigui per viatjar, fer un voluntariat, treballar o una mica de tot. A alemania o alguns paisos nòrdics és molt normal. Crec que esta molt be ja que t'ensenya molt de la vida, t'ajuda a madurar i no acabes escollint la carrera sense saber massa que fer, només pq n'has de fer una. Jo recordo que vaig dubtar bastant abans d'escollir matemàtiques, i poder si no m'hagues fet cosa marxar de casa hagues escollit engenieria aeronàutica.

Al vespre torno al hostel Etnico Eco on es respira un bon ambient i em faig el sopar (avui cuino per estalviar i sentir-me un backpacker mes). Alla tb hi ha les noies Noruegues que vaig coneixer al Hostel de Valparaiso (elles tb tenen 18 anys i estan de gap year). Fan "chorradilla" al hostel (una mena d'ous estrellats, patares fregides, ous ceba, xorisso, carn, i el que vulguis). Molt més autentica que la que vaig probar al Hostel de Santiago. Al vespre conec mes gent, xilens i no xilens que estan gaudint de la natura i la "buena onda" del lloc.

Nuvols