"Avui toca canviar de lloc i explorar la vida del nomada o backpacker. Aixi q al mati em llevo esmorzo, i descobreixo q no tinc la clau de la meva habitacio i no se q n'he fet. L'Ari i els seus despistes segueixen vius tot i la distància. Puc entrar pq som molts a l'habitacio i sempre la deixen mig oberta, pero bueno haure de dir que l'he perdut. Un cop tot recollit vaig cami de l'estacio de bus per agafar un bus cami de Valparaiso, ciutat que Pablo Neruda en va parlar maravelles als seus llibres. Tothom diu que es tant guay, aixi que hi vaig amb bones prespectives, m'imagino una ciutat idilica.
Pero quan arribo em trobo una ciutat bruta, caotica i el dia tampoc acompanya ja que esta tot nuvol. Camino cap a l'alberg que esta mes centric esperant veure un canvi, pero mes del mateix. L'alberg esta guay ambient relaxat i dos nois al hall tocant la guitarra i cantant cançons, bon rollet i m'animo una mica. Surto a dinar i descobreixo el misteri de la "colacion" es una mena de racion, diguem q els restaurants ofereixen el plat o plats del dia i prou. Una opcio economica de dinar (poder ja ho sabieu pero jo no jejejej!!) Despres de dinar vaig a fer el free tour (tour4tips) que tb ofereixen, a passejar amb en Wally. Molt recomanable tb, ja q ens ensenyen una mica el port i ens expliquen la historia de com es va fundar Valparaiso, i com durant una epoca va ser el port més important del continent fins que van obrir l'estret de panama i se'ls hi va anar el negoci enlaire. Despres ens pasejen pels cerros (turonets) de la ciutat ensenyant-nos els el stet art. Aquella zona de la ciutat es molt tranquila i pinturesca (esta considerada patrimoni de la humanitat) i hi ha un munt de murals, molt xulos tots. Fins i tot coneixem a un dels artistes en "cuellimangui" que es colegui del guia i estava pintant per alli. Amb aquest tour em reconcilio amb la ciutat te una bona vibracio. La ciutat està separada en dos, una part molt empinada degut als cerros (que rodejen la ciutat) formant la part residencial i on hi ha tots aquets murals que m'enamoren (jo crec q en una altra vida era grafiter) i despres esta la zona de la baia, més plana que es on la gent treballa i trobes els restaurants, la gent i el caos. Crec que em quedare aqui un parell de dies explorant la ciutat i els seus encants amagats abans de anar cap al sur a tenir contacte amb la natura.
Alguns carrers de Cerro Concepcion
Passejant amb el grup de freetours. "where is wally?"
L'Obra de Chuellimangui
El mural mes famos de Valparaiso de Itz.
Una mica mes de street art
No hay comentarios:
Publicar un comentario